Lo 1r de junh de 2019 apreniam la trista despartida del filosòf Michel Serres. Es una perdia de las grandas per la sia vila d’Agen e plan ençà per l’umanitat.
Se partatjavèm las valors umanistas que desvelopava dins sos libres que ne saludam lo caractèr ric e abondós, partatjavèm pas cap la sia anglofobia cronica que lo butava a preconizar la cauma de l’anglés. Se mainava pas que fasquènt atal alargava lo lièit de l’ultrà nacionalisme francés que va del Recampament Nacional fins a França Insomesa.
Sèm plan regretoses que lo Michel Serres, aja abandonada sa lenga mairala l’occitan, la del poèta agenés Jansemin (1798-1864).
Totun aviá dit al grand escrivan occitan, Robert Lafont, dins un collòqui organisat en 1985 sus “l’identitat francesa” que moririá pas sens aver escrit un roman en occitan. Benlèu que o faguèt e l’anam descobrir a titol postum. Qual sap?
En lòc de se batre contra la sia-disènt envasida de l’anglés en França, Michel Serres seriá estat mai inspirat de se mobilizar per la diversitat linguistica en França e notadament per una plaça digna per l’occitan en çò nòstre, en Òlt e Garona e dins un trentenat d’autres departements del sud de la Republica francesa.
Michel Serres èra influent. Auriá poscut ramentar tant als Presidents de la Republica que se succediguèron coma a totes los presidents dels Conselhs Regionals e dels Conselhs Generals de las nòstras regions occitanas la necessitat imperiosa de “far ratificar per França la carta europenca de las lengas regionalas e minoritarias”.
Tot parièr auriá poscut jogar de son influéncia al prèp de totes los corrènts de pensada representats a l’Assemblada Nacionala per tal de far votar una lei de parada e de promocion de las lengas ditas regionalas.
Sénher Michel Serres èra per que lo mai grand nombre de personas pòscan mestrejar las tecnologias de l’informacion: Perqué prepausèt pas que l’occitan e las autras lengas “regionalas” siagan ensenhadas dins totas las escòlas e als adults gracias a-n-aquestes mejans modèrn d’accedir a la cultura?
Al paradis de las glòrias agenesas, Michel Serres retrobarà lèu lo Cortèta de Pradas e Jansemin que l’espèran. Quicòm nos ditz que li van gentament demandar perqué faguèt pas res e diguèt pas res de tota sa vida a favor de la lenga e de la cultura occitanas e coma o podètz logicament pensar, la discutida se farà pas en francés.
Gèli Grande
Joan-Pèire Alari
![abonar los amics de Jornalet]()
Se partatjavèm las valors umanistas que desvelopava dins sos libres que ne saludam lo caractèr ric e abondós, partatjavèm pas cap la sia anglofobia cronica que lo butava a preconizar la cauma de l’anglés. Se mainava pas que fasquènt atal alargava lo lièit de l’ultrà nacionalisme francés que va del Recampament Nacional fins a França Insomesa.
Sèm plan regretoses que lo Michel Serres, aja abandonada sa lenga mairala l’occitan, la del poèta agenés Jansemin (1798-1864).
Totun aviá dit al grand escrivan occitan, Robert Lafont, dins un collòqui organisat en 1985 sus “l’identitat francesa” que moririá pas sens aver escrit un roman en occitan. Benlèu que o faguèt e l’anam descobrir a titol postum. Qual sap?
En lòc de se batre contra la sia-disènt envasida de l’anglés en França, Michel Serres seriá estat mai inspirat de se mobilizar per la diversitat linguistica en França e notadament per una plaça digna per l’occitan en çò nòstre, en Òlt e Garona e dins un trentenat d’autres departements del sud de la Republica francesa.
Michel Serres èra influent. Auriá poscut ramentar tant als Presidents de la Republica que se succediguèron coma a totes los presidents dels Conselhs Regionals e dels Conselhs Generals de las nòstras regions occitanas la necessitat imperiosa de “far ratificar per França la carta europenca de las lengas regionalas e minoritarias”.
Tot parièr auriá poscut jogar de son influéncia al prèp de totes los corrènts de pensada representats a l’Assemblada Nacionala per tal de far votar una lei de parada e de promocion de las lengas ditas regionalas.
Sénher Michel Serres èra per que lo mai grand nombre de personas pòscan mestrejar las tecnologias de l’informacion: Perqué prepausèt pas que l’occitan e las autras lengas “regionalas” siagan ensenhadas dins totas las escòlas e als adults gracias a-n-aquestes mejans modèrn d’accedir a la cultura?
Al paradis de las glòrias agenesas, Michel Serres retrobarà lèu lo Cortèta de Pradas e Jansemin que l’espèran. Quicòm nos ditz que li van gentament demandar perqué faguèt pas res e diguèt pas res de tota sa vida a favor de la lenga e de la cultura occitanas e coma o podètz logicament pensar, la discutida se farà pas en francés.
Gèli Grande
Joan-Pèire Alari
